1 1 f. [LC] Allò que hom llegeix en veu alta. 1 2 f. [LC] [RE] Lectura 1 3 . 1 3 f. [LC] [PE] Allò que un alumne ha d'aprendre per recitar-ho al mestre. Aprendre, estudiar, la lliçó. Saber la lliçó. Dir la lliçó. 1 4 [LC] prendre la lliçó a algú Fer-la-hi dir per veure si la sap. 2 1 f. [LC] [FLL] [FL] Manera de llegir o d'interpretar, manera com està escrit en una edició o còpia, el passatge d'un text. 2 2 [FL] [BB] [FLL] lliçó inautèntica Lliçó que difereix de l'original. 2 3 f. [FL] [FLL] Forma d'un mot o una frase determinada per un manuscrit o una família de manuscrits. 3 1 f. [LC] [PE] Ensenyament que en una sessió dona a un alumne o diferents alumnes el mestre d'una ciència, d'un art, etc. La lliçó comença a les set. Cada dia per altre tinc lliçó de música. Dona lliçons de francès. Cada lliçó dura una hora. Assistia a les lliçons d'història d'un professor estranger. 3 2 f. [LC] [PE] Matèria ensenyada en una sessió. Una lliçó fàcil, difícil. 3 3 [PE] lliçó magistral Conferència que pronuncia un professor en un acte acadèmic solemne o un candidat en una oposició. 4 1 f. [LC] Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l'exemple del teu germà et serveixi de lliçó. 4 2 f. [LC] Esmena, escarment. Va perdre-hi tots els diners: ja va ser una bona lliçó.
